Ciència, Tecnologia, Societat i educació, un tot que no es pot contemplar fraccionat, per parts, sinó en globalitat com la mateixa vida que no està compartimentada en assignatures o àrees i que tothom s’esforça a ensenyar-la d’aquesta forma, esmicolant-la, dividint-la, en un esforç d’analitzar les parts per arribar al tot, quan el camí lògic és partit del tot per arribar a les parts.
Si tenia clar que nosaltres som societat i no formem part d’ella, per què volia veure la societat compartimentada en subnivells com ciència, tecnologies, educació...?
He constatat un canvi conceptual sobre la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació, comparant la meva avaluació inicial i primer mapa conceptual amb l’últim.
Ja en la primera lectura de Domènech i Tirado vaig constatar i compartir les noves tendències o moviment CTS, base per entendre la interacció entre Ciència, tecnologia i Societat. D’aquest primer mapa vull ressaltar les tendències tecnodeterminista i sociodeterminista com també els postulats d’heterogeneïtat. Abans del debat jo tenia una postura més propera a la tendència tecnodeterminista, però em va tocar defensar l’altra postura i curiosament m’ha portat cap a un terreny més heterogeni, sobretot gràcies a la pel·lícula “la gran idea de Binta” que inclús vaig compartir amb els meus alumnes per compartir experiències i opinions. La veritat és que em va ajudar força el fet de que els nois i noies veiessin clarament que hi ha avenços necessaris i altres que no ho són tant, que s’ha de fruir del que es pot sense arribar a tenir una necessitat i del que és prescindible. L’altre fil de conversa va ser el canvi de rol del professorat i l’alumnat. De fet en el meu lloc de treball defenso la necessitat de fer canvis i com a persona propera als canvis tècnics per se , sempre he proposat la introducció de nous mitjans i elements tecnològics a l’aula. Després del debat penso que cal moments d’espera, d’adaptació i d’introduir els canvis a mesura que es tingui la necessitat de fer-los, es reclamin des de totes les parts implicades i que és més important el mètode que la tecnologia en si mateixa.
Al segon mapa vaig afegir conceptes com les TIC i la seva integració en els processos d’ensenyament – aprenentatge, i com no el tractament de la informació base de per entendre i gestionar les noves tecnologies. És aquí on arribem a un punt clau dins de l’educació. Com analitzar i gestionar la quantitat enorme d’informació? Qui ensenya als nostres alumnes a ser crítics? Qui els ensenyarà a analitzar el què val i el què no en qüestió de segons, davant les respostes del cercador? Sens dubte que la major part ens toca als docents fer aquesta tasca, però, com? Quan? Amb quins mitjans? És evident que actualment no fem prou pràctica amb la cerca d’informació, ni a les aules ordinàries, ni a la d’informàtica, ni enlloc, ens dediquem a fer temari a traspassar més informació i coneixements i no a “saber fer” que seria una de les competències bàsiques per tractar la informació amb el saber que cal conèixer i que cal saber en una tasca determinada.
Què hauríem de fer?
- Gestionar la informació, què cal saber.
- Gestionar tècniques que ens permetin assolir objectius sense saber-ho tot.
- Saber destruir la informació no necessària.
- Saber identificar els problemes i reflexionar per la seva resolució.
- El saber es canviant i per tant l’aprenentatge es desestabilitza constantment provocant nous canvis i reflexions i noves estructures.
- Davant del fracàs canviar l’estratègia i les expectatives i no la realitat.
També vull parlar dels mites que afecten a les TIC i que és molt fàcil caure en el parany i creure el que no és de les noves tecnologies. En aquest mites es posa de manifest l’interès dels grups de poder per al consum, de la manipulació en la informació, de la idea que la tecnologia suposa la solució per a tot...
La Tecnologia Educativa entén que les TIC han de ser presents transversalment a l’escola, anar de la mà amb les finalitats educatives de la societat concretades als centres i servir d’eina al professorat per dur a terme les seves tasques amb més eficàcia. Ha evolucionat al igual que la concepció d’ensenyament – aprenentatge cap a una línia constructivista dins els processos.
Les TIC a la societat ha obert nous camins, oportunitats i canvis en la societat, professions, noves formes d’aprendre i ensenyar i més facilitat en la realització de processos.
Si bé he notat un canvi conceptual quant a la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, les seves relacions i si eren parts d’un tot o en canvi unes estaven per sota d’altres. Un cop llegida de nou l’avaluació inicial trobo que les respostes no eren tant desencertades i anava per un camí similar al que hem arribat vist el debat, la neutralitat de la tecnologia, progrés econòmic lligat al progrés tecnològic, democratització de la informació, les TIC i el context. Ara bé si que faria canvis en el situa’t en ítems com el de la tecnologia educativa o el coneixement de les TIC per als psicopedagogs entre d’altres.
També voldria comentar un canvi conceptual similar a l’actual quan vaig entendre la relació home-societat si érem part de la societat o formàvem part d’ella, va ser un descobriment important el percebre que formo més que sóc i que per tant sóc part activa dels canvis i, com no podia ser d’una altra manera, també formo part dels canvis que s’han anant i aniran produït.
